Psicomotricista

L'actitud del psicomotricista és molt important, ha de ser sensible a les manifestacions corporals de l'infant, estan a l'escolta de les seves produccions corporals de la mateixa manera que ho estaria amb les seves paraules, deixant parlar abans de respondre i mostrant-se totalment disponible a l'altre.

Ha d'aprendre a relentitzar els seus gestos, a convertir-los en un llenguatge que aculli les produccions del nen, fent de mirall davant la seva agressivitat, la seva alegria, les seves pors...

Cap els 2 anys la veu s'anirà convertint en llenguatge a través del qual podrem traduir desitjos, sentiments, pensaments... Tot i això la veu continua tenint una tonalitat i una vibració que ens manifesta unes tensions afectives i emocionals que han quedat gravades en el nostre cos i en el nostre inconscient.

La mirada és un altre mitjà de relació amb l'altre. L'ús conscient de la mirada vol dir estar a l'escolta de l'altre, està present.

El psicomotricista té una doble mirada, una sobre si mateix i una sobre l'altre, com actor i com espectador atent. Ha d'aprendre a mirar-se en el mirall, en el seu gest, en l'altre, en el dibuix, en les produccions plàstiques... També ha d'aprendre ha mirar el propi treball abans i després del desenvolupament de la sessió, per comprendre tot el que té lloc dins i fora.

Ha de saber que el control de la mirada vol dir control motor, control de les emocions, del temps, de l'espai real i viscut, de l'objecte i de l'acció. Control fonamental per poder deixar d'escoltar-se a si mateix i posar-se a l'escolta de l'altre.

Segons Llorca (2012) un bon psicomotricista ha d'observar i escoltar els infants abans d'intervenir, per donar-se temps per observar com es relacionen, es comuniquen i construeixen el seu espai.

Ha de tenir capacitat d'escolta per ajustar-se a la iniciativa de joc del grup, fer propostes quan és necessari i atendre a les peticions de cada alumne de forma ajustada.

És molt important gaudir de la feina, tenir empatia i mostrar disponibilitat corporal i perquè això sigui possible s'ha de tenir un bon estat d'ànim deixant a fora de la sala de psicomotricitat totes les preocupacions.

El psicomotricista utilitza diferents estratègies durant el joc: espera, escolta, observa, accepta el què fan els infants i col·labora.

TRETS MÉS IMPORTANTS

• Símbol de llei: dóna seguretat al grup i fa complir les normes que s'han acordat entre tots. Ha de ser ferm, clar i flexible en funció de les necessitats.
• Seguretat física i afectiva: es situa en un lloc on pugui observar a tots els alumnes donant seguretat i confiança a través de l'expressió corporal i la paraula.
• Relació asimètrica: l'adult no és un nen més tot i que participi en les activitats. Ha d'acompanyar-los per facilitar-los la seva evolució tenint en compte les demandes que expressen en els seus jocs (desitjos, pors...)
• Autoconsciència: ha de ser capaç de reconèixer els propis sentiments i emocions.
• Empatia tònica: l'actitud d'empatia implica aprendre a fer una una lectura tònica del cos de l'infant (postura, expressivitat de la cara...) per captar la seva demanda inconscient i aportar-li una resposta tònica ajustada.
• Acceptació de les diferències: Acceptar el infants tal com son i no com ens agradaria que fossin.
• Disponibilitat: l'actitud corporal és molt important. El psicomotricista facilitarà que els nens i nenes es sentin acollits, respectats i reconeguts mitjançant els gestos, la mirada i el tacte.
• Marc de treball contenidor: és important un marc de referència clar on es puguin acollir les produccions dels nens i nenes i fer-les evolucionar.

INTERVENCIONS EN LES DIFERENTS FASES 

Les intervencions del psicomotricista varien en els diferents moments de la sessió:

• Fase d'acollida: realitza l'acolliment per iniciar la sessió i reconeix a tots els membres del grup-classe, nombrant també aquells que no hi són.
  A continuació realitza preguntes als nens i nenes perquè anticipin el que poden fer amb els material o planifiquin el que els agradaria fer durant la sessió.
• Activitats senseriomotrius: sobretot en els jocs de seguretat profunda el psicomotricista assegura, conté, anima, ajuda, proposa, ajuda a desinhibir-se i especialitza.
• Jocs simbòlics: intervé posant-se en un rol, creant un joc o fent-lo evolucionar perquè sigui més complex.
• Jocs de construcció: ajuda i acompanya si és precís.
• Fase de la història: explica un conte, tenint present que primerament hi ha d'haver una pujada de l'angoixa amb un valor dramàtic i posteriorment un retorn a la seguretat emocional, on l'heroi venç al seu agressor.
• Representació: convida a la representació i ajuda proporcionant materials per fer dibuixos o construccions. Enriqueix mitjançant accions i preguntes sobre les representacions dels nens i nenes i afavoreix l'ordre i l'ús de normes.
  Propicia el reconeixement del treball individual de cada infant.
• Fase de comiat: facilita la tornada a la calma i afavoreix el record de la sessió. Fomenta l'autonomia i el desenvolupament afectiu del grup per recollir el material i calçar-se. Ajuda a descriure el que han fet i acomiada la sessió.