Treball del conte

Un conte és una narració, generalment breu, d'un fet o d'una seria de fets reals, llegendaris o ficticis amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar,etc..

El tipus de narracions que agraden als infants varien segons la edat. Quan s'expliquen contes a nens i nenes d'educació infantil ens preguntarem:

• És ple d'accions que se segueixen naturalment?
• Conté elements familiars?
• Hi ha repeticions?

Els nens i nenes els agrada que hi hagi rapidesa en l'acció. Els contes han de contenir elements familiars perquè si tot els és estrany es produeix la confusió i mostren menys interès. També els agraden les repeticions perquè coneixen el que es dirà i ho comprenen, es senten còmodes perquè no els requereix esforç.

Els 3-4 anys s'explicaran històries senzilles i un pèl afectives, que tinguin una acció lineal i que no siguin massa llargues. Seran contes d'animals, contes encadenats i contes en que de l'argument no surti cap història o protagonista paral·lel.

Classificació de contes ( de 3 a 5 anys) segons Sara C Bryant del seu llibre “Com explicar contes”:

• Historietes rimades
• Històries amb fragments versificats
• Narracions d'història natural, amb l'intervenció d'animals molt personificats.
• Contes burlescos
• Contes de fades¹ , els més senzills.

EL BON NARRADOR

Els infants escolten més atentament un conte explica't que llegit. Si el narrador és lliure no té límits, s'aixeca s'asseu, pot modificar el text, utilitzar els ulls, la veu i el seu cos.

El conte contat és més espontani i un conte divertit és tres vegades divertit dels llavis d'un alegre narrador.

L'art d'explicar contes és superior a l'art de llegir-los, els ulls del narrador es troben contínuament i naturalment amb els de l'infant, el contacte és immediat.

Mitjançant el conte es transmet als infants fets i interessants i diversos de la vida, però la finalitat immediat és el plaer.

El narrador s'ha de guiar per les manifestacions d'aquest plaer i incrementar-lo.

Quan un conte els captiva l'engrescament produeix immediatament dos resultats, el primer aclariment de de l'atmosfera de la classe, que es mostra més reposada i riallera. El segon, mitjançant la narració s'estableix una corrent de confiança entre els infants i el mestre o psicomotricista, d'aquesta forma serà molt més fàcil treballar tots els continguts relacionats amb les diferents dimensions dels nens i nenes.

És important prendre's seriosament el conte, s'ha d'aprendre i no memoritzar-lo, tenir calma i no atabalar-se si falla la memòria. No s'ha d'interrompre la narració i s'ha d'utilitzar un to de veu tranquil i reposat.

Un bon narrador ha de ser simpàtic, comprensible, espontani, sensible, senzill, lògic i viu.

EL CONTE A PSICOMOTRICITAT

 

Per un costat la sala de psicomotricitat és un lloc magnífic per poder realitzar el treball del conte, ja que es disposa d'espai i material. Per l'altre, el conte és un recurs complert i motivador per treballar la globalitat del infant i els continguts específics de l'àrea de psicomotricitat.

Per treballar els contes en les sessions de psicomotricitat s'utilitzen diferents metodologies. La majoria dels contes son tradicionals ja que en ells i trobem totes les característiques necessàries per treballar-los des de les diferents vessants.

“Tanto los cuentos tradicionales, como la práctica psicomotriz son dos caminos fundamentales para conseguir un desarrollo armónico, equilibrado y satisfactorio de los aspectos cognitivos, afectivos, motores, intelectuales y lingüísticos del niño y la niña.” Maria Antonia Pineda Cantillo (2008).

Un mateix conte es pot treballar de tres maneres diferents amb el conte interpretat, el conte motor i amb l'explicació del conte abans de la representació.

 

CONTE INTERPRETAT

Sara C. Bryant (1996) defensa que el conte familiar, ple de repeticions, que ofereix imatges concretes, els agradarà sempre perquè els costarà menys assimilar-se'ls en llurs jocs individuals (és sabut que a les criatures molt menudes els agrada jugar soles) i reproduiran a la seva manera els episodis que més els hauran impressionat.

Quan treballem el conte interpretat primerament els alumnes escoltaran i repetiran entre tots el conte, a continuació escolliran un personatge i faran una interpretació lliure amb l'ajuda del material. A la fase de representació realitzaran un dibuix lliure.

 

CONTE MOTOR

“Todos los cuentos refuerzan la capacidad de imaginar, por ello cuando se está escuchando un cuento, los niños/as tienden a crearse la imagen de ser ellos/as los protagonistas de la historia. Esta condición de protagonista en el cuento motor se multiplica, ya que al niño/a se le integra plenamente en lo que se está contando y se hace protagonista activo al ir representado lo que en él se cuenta.” Ma Teresa Ceular Medina (2009).

Perquè un conte tingui un efecte positiu en el nen ha de ser vivenciat, tenir un sentit per ell i connectar amb els seus interessos. El conte narrat o representat corporalment té més possibilitats d'arribar a aquest nivell de vivència.

Els contes motors a educació infantil reforcen la capacitat d'imaginar, els nens i nenes es centren protagonistes i desenvolupen la capacitat creativa i expressiva interpretant corporalment les paraules del narrador. També contribueixen a un desenvolupament global, és un conte jugat i vivenciat de manera col·lectiva.

En les sessions dels contes motors, gràcies al llenguatge i el moviment, es treballen totes les dimensions del nen/a: conativa, cognitiva, relacional, social, afectiva, fantasmàtica, i ètica.

Mitjançant els contes motors també es treballen continguts específics centrats en l'esquema corporal, la coordinació, l'equilibri, els desplaçaments, l'estructuració espacial...

És important tenir clars els objectius a treballar per poder donar més èmfasi a aquelles parts del conte que ens ajudaran al seu desenvolupament.

En les sessions del conte motor es segueix una estructura similar a la resta de sessions. En el moment d'entrada parlem del conte que anem a desenvolupar i observem l'espai i els materials, els alumnes poden fer hipòtesis sobre el que creuen que es pot fer.
Vivencien els aspectes seleccionats del conte, els alumnes s'identifiquen
amb un personatge, per això s'ha de tenir pensat el conte en funció del grup.
No s'explica ni es representa el conte íntegrament, sinó que és una versió lliure on s'accentuen els moments del conte que més interessa treballar.
S'ha de ser flexibles en el desenvolupament del conte, tant en els temps com en els jocs que sorgeixin, sempre que no perdem el fil narratiu i s'utilitzarà la pregunta per comprovar que segueixen la història.

En la fase de representació els infants podran expressar el que han sentit i el que més els ha agradat.

 

CONTE ABANS DE LA REPRESENTACIÓ

En les sessions psicomotrius Aucouturier³ realitza la fase de la història on transforma els contes amb jocs d'asseguració profunda mitjançant el joc dramàtic i el llenguatge.

Considera la fase de la història imprescindible en la pràctica psicomotriu educativa i sempre es realitza en el mateix espai i amb tot el grup, cada infant en el seu lloc.

En la història s'ha de diferenciar dos moments; la pujada de l'angústia que dóna un valor dramàtic a la narració basada en temes de por i el retorn a la seguretat emocional. És molt important que el protagonista de la història amb el que els nens s'identifiquen acabi vencent al seu agressor.

Els contes que es narren als nens i nenes han de mantenir aquests dos moments, la pujada de les emocions i de la por i la tornada a l'asseguració. Per això, el narrador ha de saber utilitzar les variacions tòniques de la seva veu i la seva gestualitat. Ha de saber accelerar el ritme de la narració i fer trencaments anant més lent o creant silencis.

Ha de saber crear moments d'espera, d'admiració i de sorpresa que facin ressonar emocionalment els nens i nenes sense intensificar l'angústia, el que els allunyaria de la dimensió simbòlica i els aproparia a la por real.

El narrador ha de centrar-se en cada infant i ajustar-se especialment a aquells que són més fràgils.

Hi ha nens i nenes que escolten la història amb una atenció sostinguda i manifesten les seves emocions sense excés, mostrant d'aquesta manera que han iniciat el seu procés de descentració.

Alguns infants encara es mouen constantment imitant els personatges i interrompent el narrador i altres tenen un comportament més regressiu i es refugien al costat del narrador per sentir-se més protegits o adopten una actitud d'aïllament fent veure que no escolten.

Realitzar la història després de l'expressivitat motriu fa que els nens es representin, per assegurar-se, les accions dels herois, especialment les que tenen la funció de distanciar-los de les emocions més intenses. La descentració que resulta d'aquesta representació facilita l'accés a les altres representacions en el següent espai.